El Camí de Sant Jaume


A peu des de Caldes fins a Montserrat

Aquesta ha sigut la primer ruta llarga per etapes que hem fet al club. I diem la primera perquè ens ha agradat, ha estat un èxit i la seguiran noves propostes per etapes, segur.

Aquesta primera va ser idea de la Carmen Dilmé: fer el camí de Sant Jaume des de Caldes de Malavella a Montserrat. Si bé la ruta més directa passa per la Via Augusta, la Carmen va proposar anar cap a l‘interior seguint la guia editada per la Generalitat “El Camí de Sant Jaume” (2009) que comença al monestir de Sant Pere de Rodes, passa per Figueres, per Girona i segueix cap a Anglès.

Vam iniciar-la a peu des de Caldes mateix. Hom diu que el Camino comença des de casa mateix, per la qual cosa es van confeccionar dues etapes pròpies, la primera de Caldes a Sant Romà (Brunyola) i la segona fins a Amer, passant per Anglès. Per a preparar aquest enllaç vam comptar amb el millor col·laborador possible, en Marc(1), que per als caldencs no necessita presentació, per als forans, feu una ullada a la nota de peu de pàgina.

Amb tot això resultaven nou etapes. Vegeu el mapa. Hi vam afegir l’enllaç entre Lloret i Caldes, per a completar el camí dels amics de Lloret que es van incorporar en aquesta fita.

Com que ens havíem proposat realitzar una etapa per trimestre, això representava que arribaríem a Montserrat dos anys i tres mesos després de fer la primera. Semblava lluny, però vet aquí que s’hi va arribar. Malgrat que una de les vegades es van fer dues etapes consecutives, amb nit a L’Esquirol, vam trigar dos anys i mig ja que es va haver d’endarrerir alguna etapa per causes diverses.

El dia 3 d’abril de 2016 vam iniciar aquesta ruta, A peu des de Caldes fins a Montserrat, en nou etapes. El dia 12 d’octubre de 2018 vam fer la darrera etapa: de Manresa a Montserrat, on vàrem poder sopar i fer nit. En total més d’una cinquantena de caminadors van participar de la ruta. Prop de trenta en cadascuna de les etapes. Solament dos les han pogut fer totes: Felicitats!!. Però sis més en tenen solament una pendent: Ànims!! Un dels avantatges de fer-ho amb el club, a banda de la molt bona companyonia, és clar, ha estat el transport en bus. Només la primera etapa, de Caldes a Sant Romà (Brunyola) la vam muntar amb vehicles propis. Però, ni ecològicament ni logística resultava ser una bona opció, així que totes les altres les vam realitzar en bus (gratuït per als socis).

En resum, va ser un èxit. La duresa de les etapes era relativa, aquestes eren llargues, però el desnivell, en general, no era significatiu. Els pelegrins certament cerquen el millor camí i aquest sol cercar rutes més o menys planeres evitant cims i sifonades. Vam creuar les comarques de la Selva, la Garrotxa, Osona, el Moianès i el Bages, una bona manera de conèixer el nostre territori. Si s’hagués de recomanar les etapes més boniques, destacaríem el Collsacabra fins l’Esquirol, els boscos del Bages i enfilar-se a Montserrat des de l’ermita de Santa Cecília.
En conjunt, una experiència formidable. I qui vulgui pot continuar fins a Santiago, a la credencial del peregrí queden caselles per segellar!!!

(1) En Marc Martínez és coautor del llibre Cinquanta-cinc llegues de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Seva i el Gironès). Llibre en dos volums (2015 – 2017), editat pel Centre d’Estudis Selvatans.

ETAPES:
– 3 d’abril de 2016: Caldes – Sant Romà (Brunyola)
– 12 de juny de 2016: Sant Romà (Brunyola) – Anglès – Amer
– 9 d’octubre de 2016: Amer – Sant Esteve d’en Bas
– 18 de març de 2017: Sant Esteve d’en Bas – L’Esquirol (on es va fer nit)
– 19 de març de 2017: L’Esquirol – Vic
– 4 de juny de 2017: Vic – L’Estany
– 12 de novembre de 2017: L’Estany – Artés
– 18 d’abril de 2018: Artés – Manresa
– 16 de juny de 2018: Caldes – Lloret
– 12 d’octubre de 2018: Manresa – Montserrat